1. El monòxid de dinitrogen o òxid nitrós (N2O) és conegut com a gas hilarant o gas del
riure. El fan servir els dentistes com a agent sedant, segur i eficaç, per a aconseguir que el
pacient se senti més còmode i relaxat durant determinats procediments dentals. En certes
condicions, aquest òxid es pot descompondre segons la reacció següent:
2 N2O(g) → 2 N2(g) + O2(g)  ∆H° (25 °C) = 86,0 kJ
a) Justifiqueu, quantitativament, que aquesta reacció no serà espontània en condicions
estàndard i a 25 °C. A partir de quina temperatura ho seria, suposant que els valors
d’entalpia i d’entropia estàndard no varien amb la temperatura?
[1,25 punts]
b) La descomposició en fase gasosa de l’òxid nitrós es produeix mitjançant el mecanisme
de reacció següent, que consta de dues etapes elementals:
Etapa 1 (lenta):
N2O → N2 + O
Etapa 2 (ràpida): N2O + O → N2 + O2
  Dibuixeu, d’una manera aproximada, un gràfic de l’energia respecte a la coorde-
nada de reacció; indiqueu en el gràfic les energies d’activació, els estats de transició
i la variació d’entalpia de la reacció global. A partir de les etapes del mecanisme de
reacció, justifiqueu que la reacció global és de primer ordre.
[1,25 punts]
Dades:  Entropies estàndard absolutes a 25 °C:
  S° (N2) = 191,6 J K–1 mol–1; S° (O2) = 205,2 J K–1 mol–1;
S° (N2O) = 220,0 J K–1 mol–1.
3
4

2. El 14 de gener de 2020 es va produir una gran explosió en una indústria de Tarragona
dedicada a la fabricació d’òxid d’etilè. Aquest producte químic s’obté a partir de l’oxida-
ció de l’etilè amb un excés d’oxigen, emprant plata com a catalitzador, segons l’equació
química següent:
Ag(s)
2 C2H4(g) + O2(g)   ⇄ 2   C2H4O(g)  ∆H° (a 298 K) = –210 kJ
a) En un reactor d’1,00 L, i a la temperatura de 298 K, aconseguim obtenir 0,51 mol
d’òxid d’etilè fent reaccionar 2,5 mol d’etilè i 1,0 mol d’oxigen en presència de plata.
Determineu el valor de la constant d’equilibri en concentracions (Kc) a 298 K. Digueu
si el valor de la constant d’equilibri en pressions (Kp) és igual o diferent que el valor
de la constant d’equilibri en concentracions a 298 K, i justifiqueu la resposta.
[1,25 punts]
b) Tindrem un rendiment de la reacció més favorable si la duem a terme en un reactor
d’1,00 L i a la temperatura de 400 K? I si la duem a terme en un reactor de 0,50 L i a
la temperatura de 298 K? Si mantenim el volum i la temperatura del reactor (1,00 L
i 298 K), però no hi introduïm plata, disminuiria la concentració d’òxid d’etilè quan
s’assolís l’equilibri? Raoneu les respostes.
[1,25 punts]
Dada:  Constant dels gasos ideals: R = 8,31 J K–1 mol–1 = 0,082 atm L K–1 mol–1.
5
6

3. Per a tractar i conservar l’aigua d’una piscina, podem emprar un equip comercial de
depuració que consisteix en un sistema de filtració al qual s’afegeix un aparell de cloració
salina que obté clor per mitjà de l’electròlisi d’un producte ben natural com la sal comuna
(clorur de sodi).
a) A partir de l’electròlisi del clorur de sodi en solució aquosa obtenim clor gasós a
l’ànode, mentre que al càtode l’aigua forma hidrogen gasós i ions hidroxil. Escriviu i
igualeu les semireaccions que tenen lloc a cada elèctrode, així com la reacció global
d’aquest procés electrolític. Indiqueu les polaritats de cada elèctrode.
[1,25 punts]
b) Un aparell comercial de cloració salina, adient per a una piscina que conté 50 m3 d’ai-
gua, genera 0,24 mg L–1 de clor cada hora. Quina intensitat de corrent ha de passar per
la ceŀla electrolítica?
[1,25 punts]
Dades:  Massa atòmica relativa: Cl = 35,45.
Constant de Faraday: F = 9,65 × 104 C mol–1.
1 dm3 = 1 L.
7
8

4. La taula periòdica actual està ordenada pel nombre atòmic dels elements químics i ens
aporta dades de propietats com ara el radi atòmic o iònic, l’energia d’ionització, l’afinitat
electrònica o l’electronegativitat dels elements, que varien d’una manera regular en un
grup o en un període.
a) Definiu els termes nombre atòmic, energia d’ionització, afinitat electrònica i electrone-
gativitat d’un element químic.
[1,25 punts]
b) La primera energia d’ionització de tres elements químics és 418 kJ mol–1, 497 kJ mol–1
i 736 kJ mol–1. Sabem que aquests valors corresponen al magnesi, al potassi i al sodi,
però desconeixem quin valor correspon a cadascun. Escriviu la configuració electrò-
nica dels tres elements i justifiqueu quin valor de l’energia d’ionització assignaríeu al
magnesi i quin al sodi. Compareu raonadament el radi de l’àtom de Na amb el de l’ió
Na+.
[1,25 punts]
Dades:  Nombres atòmics: Z(Na) = 11; Z(Mg) = 12; Z(K) = 19.
9
10

5. En una activitat duta a terme al laboratori per a estudiar la solubilitat de diferents carbo-
nats metàŀlics, un grup d’estudiants realitza l’experiment següent: transfereixen a un vas
de precipitats 20 mL d’una solució de CaCl2 1,0 × 10–2 mol L–1; lentament, mentre escalfen
una mica la solució, hi afegeixen 80 mL d’una solució de Na2CO3 2,0 × 10–3 mol L–1. Ho
remenen bé, ho deixen refredar fins a la temperatura ambient (19 °C) i observen que s’ha
format un precipitat de color blanc de carbonat de calci.
a) Justifiqueu, a partir dels càlculs necessaris, la formació del precipitat. Considereu
additius els volums de les solucions aquoses.
[1,25 punts]
b) Mitjançant un procés de filtració, els estudiants separen el precipitat de carbonat de
calci de la solució aquosa. D’aquesta solució, en fan quatre parts i les coŀloquen en
tubs d’assaig. Afegeixen al primer tub una solució de Na2CO3, al segon una solució
de Ca(NO3)2, al tercer una solució d’àcid clorhídric, i al quart tub no hi afegeixen res,
però l’escalfen fins a 70 °C. Expliqueu raonadament si en algun dels quatre tubs hi
apareix un precipitat de carbonat de calci.
[1,25 punts]
Dades:  Producte de solubilitat del carbonat de calci a 19 °C: Kps = 4,8 × 10–9.
Entalpia de dissolució del carbonat de calci a 19 °C: ΔH° < 0.
11
12

6. L’etí (C2H2), anomenat habitualment acetilè, és l’alquí més senzill que existeix i n’és ben
coneguda la utilització en equips de soldadura. En aquest procés, es poden unir les vores
de dues peces metàŀliques a la temperatura de fusió (aproximadament, 3 200 °C) mitjan-
çant la calor que genera la flama formada per la combustió de l’acetilè amb oxigen.
a) Escriviu i igualeu la reacció de combustió de l’acetilè gasós. Quina quantitat de calor
es desprendrà en cremar, a pressió constant, 100 L d’acetilè amb 500 L d’oxigen, amb-
dós gasos mesurats a 1,0 atm i 298 K?
[1,25 punts]
Nota:  Suposeu que en la reacció de combustió es forma aigua en estat líquid i
diòxid de carboni en estat gasós.
b) Calculeu l’entalpia estàndard de formació de l’acetilè gasós a 298 K. Raoneu si es des-
prèn més calor en la formació d’un mol d’acetilè a pressió constant o a volum cons-
tant.
[1,25 punts]
Dades:  Entalpia estàndard de combustió de l’acetilè a 298 K (per mol de substància
  que es crema): ΔHc° = –226,0 kJ mol–1.
Constant dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K–1 mol–1 = 8,31 J K–1 mol–1.
Entalpies estàndard de formació a 298 K:
  ΔHf° (CO2, g) = –393,8 kJ mol–1; ΔHf° (H2O, l) = –285,8 kJ mol–1.
13
14

7. En l’elaboració casolana del iogurt a partir de la llet s’utilitzen
bacteris, com el Lactobacillus bulgaricus, que produeixen àcid
làctic, un àcid orgànic monopròtic.
a) Un iogurt conté 8,1 g/L d’àcid làctic. Calculeu el pH del iogurt
a 25 °C, considerant que l’únic àcid present i responsable de la
seva acidesa és l’àcid làctic.
[1,25 punts]
b) Podem determinar la quantitat d’àcid làctic en un iogurt per volumetria emprant
hidròxid de sodi 0,100 m com a solució valorant. En primer lloc, afegim aigua a una
quantitat coneguda de iogurt; en segon lloc, ho agitem per a homogeneïtzar-ho, i,
finalment, iniciem el procés de valoració.
—  Escriviu la reacció de valoració.
—  Expliqueu com realitzaríeu al laboratori aquesta valoració, i indiqueu el material i
altres substàncies que utilitzaríeu.
[1,25 punts]
Dades:  Masses atòmiques relatives: H = 1,0; C = 12,0; O = 16,0.
Constant d’acidesa de l’àcid làctic a 25 °C: Ka = 1,25 × 10–4.
Fórmula química
de l’àcid làctic
15
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Etiqueta de l’alumne/a