Examen resuelto de Biología — Ordinaria 2021
Baleares10 problemas100% ResueltoCatalánPBAU 2021 Ordinaria
Modelo A
2 puntos(0,7 + 0,7 + 0,6)
Bioquímica
Els lípids
1. Els lípids
a) Definiu-los i descriviu-ne l'estructura química.
b) Identificau els principals tipus de lípids que es troben als éssers vius.
c) Explicau les funcions que desenvolupen.
a) Definiu-los i descriviu-ne l'estructura química.
b) Identificau els principals tipus de lípids que es troben als éssers vius.
c) Explicau les funcions que desenvolupen.
a)
Definició i estructura
(0,7 pts)b)
Tipus de lípids
(0,7 pts)c)
Funcions
(0,6 pts)2 puntos(0,6 + 0,7 + 0,7)
Citologia
Mitocondris i el seu origen
2. Mitocondris i el seu origen
a) Assenyalau tres semblances i tres diferències entre els mitocondris i els bacteris.
b) Descriviu breument la teoria endosimbiòtica sobre l'origen dels mitocondris.
c) Partint de la hipòtesi endosimbiòtica, responeu raonadament:
c1) Els antecessors dels cloroplasts, s'assemblarien més a cianobacteris eucariotes, sulfobacteris fotosintètics, cianobacteris procariotes o protozous?
c2) Els antecessors dels mitocondris, s'assemblarien més a virus, sulfobacteris fotosintètics, bacteris aerobis, bacteris anaerobis o protozous?
a) Assenyalau tres semblances i tres diferències entre els mitocondris i els bacteris.
b) Descriviu breument la teoria endosimbiòtica sobre l'origen dels mitocondris.
c) Partint de la hipòtesi endosimbiòtica, responeu raonadament:
c1) Els antecessors dels cloroplasts, s'assemblarien més a cianobacteris eucariotes, sulfobacteris fotosintètics, cianobacteris procariotes o protozous?
c2) Els antecessors dels mitocondris, s'assemblarien més a virus, sulfobacteris fotosintètics, bacteris aerobis, bacteris anaerobis o protozous?
a)
Semblances i diferències
(0,6 pts)b)
Teoria endosimbiòtica
(0,7 pts)c)
Antecessors
(0,7 pts)2 puntos(1 + 0,5 + 0,5)
Ecologia
Plantes i mamífers
3. Plantes i mamífers
a) Copiau i emplenau el quadre següent i destacau-hi les diferències entre una planta i un mamífer (trets metabòlic, orgànuls exclusius, classificació nutricional, trets a escala d'organisme i a escala d'ecosistema).
b) Contestau raonadament la pregunta següent: suposant que es donàs un virus letal que extingís de la Terra tots els organismes animals, podrien les plantes seguir existint?
c) I si es tractàs d'un virus que eliminàs tota vida vegetal sobre la Terra, podria subsistir alguna forma de vida animal durant, almenys, uns centenars d'anys?
a) Copiau i emplenau el quadre següent i destacau-hi les diferències entre una planta i un mamífer (trets metabòlic, orgànuls exclusius, classificació nutricional, trets a escala d'organisme i a escala d'ecosistema).
b) Contestau raonadament la pregunta següent: suposant que es donàs un virus letal que extingís de la Terra tots els organismes animals, podrien les plantes seguir existint?
c) I si es tractàs d'un virus que eliminàs tota vida vegetal sobre la Terra, podria subsistir alguna forma de vida animal durant, almenys, uns centenars d'anys?
a)
Quadre comparatiu
(1 pt)b)
Plantes sense animals
(0,5 pts)c)
Animals sense plantes
(0,5 pts)2 puntos(0,6 + 0,3 + 0,4 + 0,4 + 0,3)
Genètica
Els cromosomes
4. Els cromosomes
a) Definiu i descriviu breument l'estructura dels cromosomes i explicau-ne la funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
c) De tots els cariotips de la figura, tan sols un correspon a humans. Identificau-lo.
d) El cariotip d'humans presenta alguna anomalia? Identificau-la.
e) En cas de contestar afirmativament a la pregunta anterior, provau de respondre en quin tipus de caràcter es manifesten els símptomes visibles de l'anomalia detectada.
a) Definiu i descriviu breument l'estructura dels cromosomes i explicau-ne la funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
c) De tots els cariotips de la figura, tan sols un correspon a humans. Identificau-lo.
d) El cariotip d'humans presenta alguna anomalia? Identificau-la.
e) En cas de contestar afirmativament a la pregunta anterior, provau de respondre en quin tipus de caràcter es manifesten els símptomes visibles de l'anomalia detectada.
a)
Definició i estructura
(0,6 pts)b)
Cèl·lules diploides
(0,3 pts)c)
Cariotip humà
(0,4 pts)d)
Anomalia
(0,4 pts)e)
Manifestació
(0,3 pts)2 puntos(0,7 + 0,8 + 0,5)
Microbiologia
Bacteris
5. Bacteris
a) Definiu el grup dels bacteris i explicau-ne les característiques principals.
b) Descriviu les principals estructures de la cèl·lula bacteriana ajudant-vos d'un dibuix.
c) Anomenau un exemple de bacteri que provoqui una malaltia en humans i un que sigui beneficiós o aprofitable biotecnològicament.
a) Definiu el grup dels bacteris i explicau-ne les característiques principals.
b) Descriviu les principals estructures de la cèl·lula bacteriana ajudant-vos d'un dibuix.
c) Anomenau un exemple de bacteri que provoqui una malaltia en humans i un que sigui beneficiós o aprofitable biotecnològicament.
a)
Definició
(0,7 pts)b)
Estructures
(0,8 pts)c)
Exemples
(0,5 pts)Modelo B
a) i b) 2 pts
Bioquímica
Les sals minerals i els organismes
1. Les sals minerals i els organismes
a) Anomenau les tres formes principals en què es troben les sals minerals formant part dels organismes vius.
b) Per a cadascuna d'aquestes tres formes, mencionau: (1) les principals funcions que acompleixen aquestes sals; (2) algunes de les sals que es troben en aquesta forma, i (3) almenys una estructura o molècula de la qual formin part els elements d'una de les sals mencionades en la forma a què es fa referència.
a) Anomenau les tres formes principals en què es troben les sals minerals formant part dels organismes vius.
b) Per a cadascuna d'aquestes tres formes, mencionau: (1) les principals funcions que acompleixen aquestes sals; (2) algunes de les sals que es troben en aquesta forma, i (3) almenys una estructura o molècula de la qual formin part els elements d'una de les sals mencionades en la forma a què es fa referència.
a)
Tres formes
(0,5 pts)b)
Funcions, exemples i estructures
(1,5 pts)2 puntos(0,4 + 0,8 + 0,4 + 0,4)
Citologia
La cèl·lula vegetal
2. La cèl·lula vegetal
a) Dibuixau una cèl·lula vegetal típica.
b) Anomenau-ne totes les estructures i tots els orgànuls i explicau la seva funció.
c) Quins d'aquestes estructures i d'aquests orgànuls són exclusius dels vegetals?
d) La següent fotografia mostra un detall per microscòpia electrònica de l'interior d'una cèl·lula vegetal. Quina és l'estructura central que s'hi observa, i quina funció acompleix?
a) Dibuixau una cèl·lula vegetal típica.
b) Anomenau-ne totes les estructures i tots els orgànuls i explicau la seva funció.
c) Quins d'aquestes estructures i d'aquests orgànuls són exclusius dels vegetals?
d) La següent fotografia mostra un detall per microscòpia electrònica de l'interior d'una cèl·lula vegetal. Quina és l'estructura central que s'hi observa, i quina funció acompleix?
a)
Dibuix
(0,4 pts)b)
Estructures i funcions
(0,8 pts)c)
Exclusives dels vegetals
(0,4 pts)d)
Estructura observada
(0,4 pts)2 puntos(0,8 + 1,2)
Fisiologia vegetal
Metabolisme de les plantes
3. Metabolisme de les plantes
a) Quin és el principal procés anabòlic i el principal procés catabòlic a les plantes? Resumiu en 3-4 línies cadascun dels dos processos.
b) El metge i químic belga Jan Baptista Van Helmont (1.577-1.644) va estudiar la nutrició de les plantes. Ell mateix relatà l'experiència: «Vaig posar en un test 90 kg de terra eixuta, la vaig regar i vaig plantar-hi un salze de 2,25 kg. Periòdicament el vaig regar amb aigua de pluja. Al cap de 5 anys s'havia fet gros i pesava 77 kg. Aleshores vaig pesar novament la terra del test, eixuta, i vaig comprovar que ara feia 89,94 kg. És a dir, més de 74 kg de tronc, branques i fulles s'havien format només d'aigua». Contesta les preguntes següents i raona les respostes:
b1) Tenia raó Van Helmont en la seva interpretació dels resultats?
b2) D'on provenia la matèria que havia guanyat el salze?
b3) En el segle següent, Josh Priestley, que també estudià el tema, afirmà que «Les plantes regeneren l'aire viciat per la respiració dels animals». Què volia dir amb això?
a) Quin és el principal procés anabòlic i el principal procés catabòlic a les plantes? Resumiu en 3-4 línies cadascun dels dos processos.
b) El metge i químic belga Jan Baptista Van Helmont (1.577-1.644) va estudiar la nutrició de les plantes. Ell mateix relatà l'experiència: «Vaig posar en un test 90 kg de terra eixuta, la vaig regar i vaig plantar-hi un salze de 2,25 kg. Periòdicament el vaig regar amb aigua de pluja. Al cap de 5 anys s'havia fet gros i pesava 77 kg. Aleshores vaig pesar novament la terra del test, eixuta, i vaig comprovar que ara feia 89,94 kg. És a dir, més de 74 kg de tronc, branques i fulles s'havien format només d'aigua». Contesta les preguntes següents i raona les respostes:
b1) Tenia raó Van Helmont en la seva interpretació dels resultats?
b2) D'on provenia la matèria que havia guanyat el salze?
b3) En el segle següent, Josh Priestley, que també estudià el tema, afirmà que «Les plantes regeneren l'aire viciat per la respiració dels animals». Què volia dir amb això?
a)
Anabolisme i catabolisme vegetal
(0,8 pts)b)
Experiment de Van Helmont
(1,2 pts)2 puntos(1 + 1)
Evolució
Evolució: aleta del dofí
4. Evolució
a) Definiu el concepte d'evolució i digau quina relació té amb els conceptes d'adaptació i mutació.
b) La següent radiografia correspon a l'aleta d'un dofí. Explicau breument què es pot observar en aquesta radiografia que doni suport a la teoria de l'evolució, i per què.
a) Definiu el concepte d'evolució i digau quina relació té amb els conceptes d'adaptació i mutació.
b) La següent radiografia correspon a l'aleta d'un dofí. Explicau breument què es pot observar en aquesta radiografia que doni suport a la teoria de l'evolució, i per què.
a)
Evolució, adaptació i mutació
(1 pt)b)
L'aleta del dofí
(1 pt)2 puntos(0,5 + 0,7 + 0,8)
Immunologia
Immunologia: antigen-anticòs i vacunació
5. Immunologia
a) Definiu els conceptes d'antigen i anticòs.
b) Digau les principals característiques de la reacció antigen-anticòs i descriviu els tipus de reaccions antigen-anticòs que coneixeu.
c) Poc abans de l'actual pandèmia, els sis primers mesos de 2.018, es registraren més de 41.000 casos d'infecció pel virus del xarampió i 37 morts a Europa. Les principals causes d'aquest brot foren la ineficiència dels programes de vacunació i la mobilitat estival de la població. Segons l'OMS, la vacunació ha de cobrir almenys el 95 per cent de la població, i calen dues dosis de vacuna per a la màxima eficàcia.
c1) Explicau la relació entre la resposta immunitària i la vacunació.
c2) Anomenau dues diferències entre les vacunes i els sèrums.
a) Definiu els conceptes d'antigen i anticòs.
b) Digau les principals característiques de la reacció antigen-anticòs i descriviu els tipus de reaccions antigen-anticòs que coneixeu.
c) Poc abans de l'actual pandèmia, els sis primers mesos de 2.018, es registraren més de 41.000 casos d'infecció pel virus del xarampió i 37 morts a Europa. Les principals causes d'aquest brot foren la ineficiència dels programes de vacunació i la mobilitat estival de la població. Segons l'OMS, la vacunació ha de cobrir almenys el 95 per cent de la població, i calen dues dosis de vacuna per a la màxima eficàcia.
c1) Explicau la relació entre la resposta immunitària i la vacunació.
c2) Anomenau dues diferències entre les vacunes i els sèrums.
a)
Antigen i anticòs
(0,5 pts)b)
Reacció antigen-anticòs
(0,7 pts)c)
Vacunació
(0,8 pts)Recursos para tu selectividad PAU
selectividad.academy
Academia líder en selectividad PAU online
Guía definitiva PAU 2026
Todo sobre la PAU: fechas, estructura y consejos
Calculadora nota PAU — Gratis
Calcula tu nota de admisión en 30 segundos
Temario selectividad gratis
Qué entra en cada asignatura y dónde ha caído
Nuestras asignaturas
Clases con profesor especialista en la PAU
Selectividad Academy
Aprueba la PAU con nota
Aprende los trucos que no vienen en los libros · Profesores especialistas en la PAU · Damos clase desde cero · Material incluido
Reservar clase gratis →