Els enzims. a) Descriviu breument la cinètica enzimàtica proposada per Michaelis i Menten, amb la seva equació. b) En aquesta cinètica, aplicada al procés fotosintètic de les plantes, i per a concentracions baixes de CO2, la Vmax i la KM es referirien a la velocitat màxima i a la constant de Michaelis de quin enzim? c) A concentracions elevades de CO2, la resposta de la fotosíntesi (mesurada com a assimilació de CO2 per unitat de temps) a la concentració creixent de CO2 ja no respon a la cinètica de Michaelis-Menten. Basant-vos en el que sabeu de la cinètica enzimàtica i del procés fotosintètic, és clar que enteneu que això vol dir que el substrat limitant ja no és el CO2 i que la reacció limitant ja no és la que catalitza la Rubisco. Però, podríeu indicar quins podrien ser en aquestes condicions els factors limitants o condicionants de la fotosíntesi?

Catabolisme. Definiu el concepte de catabolisme, esmentau els tipus de catabolisme que conegueu i, per a cadascun, explicitau: a) Si requereixen oxigen. b) Quin tipus de substrat poden oxidar. c) Quin és l'acceptor final d'electrons. d) Quin és el seu rendiment energètic.

Feu un quadre amb els diferents tipus d'organismes des del punt de vista nutricional. Per a cadascun, indicau: la font principal de carboni, la font d'energia i els donadors d'electrons característics. Finalment, donau algun exemple de cadascun d'aquests tipus.

Evolució. a) Descriviu breument la teoria de la selecció natural proposada per Darwin. b) Un científic i una científica proposen dues explicacions diferents per al llarg coll observat en les girafes [...] Digau quina de les dues hipòtesis – Smith versus Johnson – s'ajusta més a la teoria de la selecció natural proposada per Darwin i explicau breument per què. c) Atès que les girafes avui dia tenen totes una determinada llargària del coll, proposau un tipus de prova empírica que es podria fer servir per destriar quina de les dues hipòtesis, Smith vs. Johnson, és la correcta.

Imaginau-vos que us heu perdut fent una excursió per l'Himàlaia [...] arribau a una vall on hi ha un riuet que porta aigua... d'un color de xocolata ben sospitós. Però us moriu de set... a) Tot i que la pregunta pertany al bloc de microorganismes, recordau el bloc de metabolisme i digau, d'entre totes les vostres funcions vitals, quina creieu que està més alterada en la situació en què us trobau i per què. Descriviu breument aquesta funció metabòlica, tot explicitant si és anabòlica o catabòlica, i explicau breument per què es troba alterada en la vostra situació. b) Enumerau els principals grups de microorganismes patògens que podria haver-hi a l'aigua color de xocolata a la qual us enfrontau, tot esmentant almenys un exemple de cada grup que pugui ocasionar una malaltia en humans. c) Explicau quins tractaments podríeu aplicar a l'aigua color de xocolata per tal de minimitzar els possibles impactes patològics d'haver-ne ingerit.

La poma és una de les fruites més completes nutricionalment. Amb més de mil varietats reconegudes, de mitjana conté un 85% d'aigua, a més de carbohidrats, greixos, proteïnes, fibra i minerals. a) De totes les substàncies anomenades a l'enunciat, digau quins són els principis immediats inorgànics i quins els orgànics, i exemplificau una funció metabòlica que acompleixi cada grup. b) Identificau la naturalesa química de cadascuna de les molècules del dibuix adjunt indicades com a A, B i C [Es presenta una imatge amb 3 estructures: A (monosacàrid amb anell de 6 carbonis i grups -OH, -CH2OH), B (disacàrid format per dos anells units), C (dipèptid amb dos aminoàcids units per enllaç peptídic)]. c) Esmentau dues vitamines, una d'hidrosoluble i una de liposoluble, identificant quina és cadascuna. d) Mencionau un glúcid amb funció de reserva en la cèl·lula animal i un altre amb idèntica funció en la cèl·lula vegetal.

La cèl·lula vegetal i la cèl·lula animal. a) Digau quins són els orgànuls i estructures cel·lulars exclusius de les cèl·lules animals i vegetals, respectivament, i quina és la principal funció de cadascun. b) Si les cèl·lules vegetals no tenen mitocondris, on realitzen la respiració? c) Anomenau les principals diferències morfològiques, internes i externes, entre les cèl·lules animals i vegetals.

Immunologia. a) Definiu els conceptes d'antigen i anticòs. b) Digau les principals característiques de la reacció antigen-anticòs, i descriviu els tipus de reaccions antigen-anticòs que coneixeu. c) Poc abans de l'actual pandèmia, els sis primers mesos de 2.018 es registraren més de 41.000 casos d'infecció pel virus del xarampió i 37 morts a Europa [...]. c1) Explicau la relació entre la resposta immunitària i la vacunació. c2) Anomenau dues diferències entre les vacunes i els sèrums.

Llegiu atentament aquest fragment d'un capítol publicat pel doctor Ramon Parés [...]: «Les dificultats principals amb les quals ensopegà el principi de la selecció natural tenen el seu origen en la debilitat de les idees de Darwin sobre l'herència [...] El clàssic encreuament entre un ratolí blanc i un altre de negre que dona una primera generació totalment grisa i una segona composta d'animals grisos, negres i blancs en la proporció 9:3:4 no podia ser interpretat correctament en l'època de Darwin». a) Descriviu breument en què consisteix el principi de la «selecció natural» que menciona Parés i que postulà Darwin el 1.859. b) Enunciau i explicau breument les principals tres lleis de la genètica que Mendel enuncià al seu llibre de 1.865. c) Demostrau-ho, interpretant aquest resultat tot explicant quin hagué de ser el genotip dels parentals blanc i negre, quin/s el/s genotip/s dels ratolins grisos de la F1, i quin el de la F2 que presenta proporció 9:3:4. d) Explicau breument quines lleis de Mendel heu hagut d'emprar per resoldre aquest problema, i si heu hagut de recórrer a alguna excepció coneguda d'aquestes lleis.

Bacteris. a) Definiu el grup dels bacteris i explicau-ne les característiques principals des del punt de vista del tipus cel·lular i la seva posició en els regnes dels organismes vius. b) Descriviu les principals estructures de la cèl·lula bacteriana ajudant-vos d'un dibuix. c) Anomenau un exemple de bacteri que provoqui una malaltia en humans, i un que sigui beneficiós o aprofitable biotecnològicament.