Exercici 1 [2,5 punts en total]

L'empresa Cosbra, SL presenta, a 31 de desembre de 2.019, una llista amb les dades comptables següents (imports en milers d'€):

Despeses de personal: 900. Altres ingressos d'explotació: 100. Despeses financeres: 50. Proveïments: 1.300. Amortització de l'immobilitzat: 700. Altres despeses d'explotació: 300. Import net de la xifra de negocis: 3.300. Ingressos financers: 150.

1.1. [1 punt] A partir d'aquestes dades, elaboreu el compte de pèrdues i guanys de l'empresa Cosbra, SL tenint en compte que l'impost sobre beneficis és del 30 %.

1.2. [1 punt] Sabent que el total de l'actiu té un valor de 4.000 €, calculeu la rendibilitat econòmica abans d'interessos i d'impostos i interpreteu la xifra obtinguda.

1.3. [0,5 punts] Expliqueu la diferència que hi ha entre la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera sense fer cap càlcul.

Exercici 2 [2,5 punts en total]

La Laia està decidida a instal·lar un modern hivernacle al terrat de l'edifici d'habitatges on viu per a cultivar-hi verdures i aconseguir ingressos per a la comunitat de veïns venent-les. Ha recollit la informació de dos models d'hivernacle i vol saber quin seria el més aconsellable econòmicament per a presentar la proposta a la propera reunió de veïns.

Dades dels dos projectes (imports en €):

Model 1: Inversió o desemborsament inicial = 20.000 €. FCN cada any = 5.000 € durant 5 anys. Valor residual = 0.

Model 2: Inversió o desemborsament inicial = 15.000 €. FCN cada any = 4.000 € durant 5 anys. Valor residual = 0.

Nota: Cost de capital (o taxa d'actualització o de descompte) = 4 %.

2.1. [1 punt] Expliqueu què és el criteri del valor actual net (VAN). Calculeu el VAN de cada projecte i digueu quin dels dos models d'hivernacle recomanaríeu tenint en compte aquest criteri. Justifiqueu la resposta.

2.2. [0,5 punts] Quina decisió prendríeu davant de cadascun dels dos projectes d'inversió amb els valors de la TIR següents, sabent que la taxa d'actualització del mercat és del 4 %? Justifiqueu les respostes per a cadascuna de les TIR proposades a continuació, sense fer cap càlcul. a) TIR₁ = 8 %. b) TIR₂ = 3 %.

2.3. [1 punt] Calculeu el termini de recuperació (o payback) per a cadascun dels dos projectes. Quin projecte és més recomanable segons aquest criteri? Raoneu la resposta.

Exercici 3 [2,5 punts en total]

L'empresa TuTu, SA presenta la informació comptable següent a 31 de desembre de 2.019 (imports en €):

Mobiliari: 4.000. Elements de transport: 20.000. Equips per a processos d'informació: 3.000. Proveïdors: 15.000. Creditors per prestació de serveis: 10.000. Proveïdors de l'immobilitzat a curt termini: 5.000. Deutes a curt termini amb entitats de crèdit: 3.000. Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs: 47.000. Aplicacions informàtiques: 3.000. Proveïdors de l'immobilitzat a llarg termini: 20.000. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 40.000. Bancs i institucions de crèdit: 9.000. Caixa: 1.000. Terrenys i béns naturals: 73.000. Construccions: 290.000. Capital / capital social: 340.000. Reserves: 50.000. Resultat de l'exercici: 10.000. Clients: 50.000. Hisenda pública creditora per conceptes fiscals: 4.000. Organismes de la Seguretat Social creditors: 3.000.

Nota: Tots els comptes de l'immobilitzat es presenten amb el valor comptable net.

3.1. [1,5 punts] A partir de les dades proporcionades, elaboreu el balanç de situació d'aquesta empresa, degudament classificat per masses patrimonials, en data 31 de desembre de 2.019. Només hi heu d'incloure aquelles masses o elements patrimonials que figurin en la taula.

3.2. [1 punt: 0,25 per definició] Definiu les quatre fonts de finançament següents: a) Lísing. b) Préstec a llarg termini. c) Descompte d'efectes. d) Pòlissa de crèdit.

Exercici 4 [2,5 punts en total]

4.1. [0,8 punts] Les petites i mitjanes empreses (pimes) tenen avantatges i inconvenients. Empleneu la taula següent amb dues característiques de cada tipus (sense explicar-les).

4.2. [0,8 punts] Sempre s'ha comentat que un dels sistemes que tenen les pimes per a sobreviure en un entorn fortament competitiu és créixer. Expliqueu quines formes de creixement empresarial existeixen i esmenteu dos avantatges de cadascuna.

4.3. [0,9 punts] Si una pime es vol obrir als mercats internacionals pot optar per tres estratègies d'internacionalització. Esmenteu aquestes tres estratègies i expliqueu-ne només una.

Exercici 5 [2,5 punts en total]

La societat cooperativa Bonaapp es dedica a la investigació i venda de diverses aplicacions per a dispositius mòbils, amb els costos següents:

• Lloguer fix anual del local: 30.000 €.
• Cost fix anual dels socis treballadors de l'empresa: 250.000 €.
• Cost fix total per la compra dels ordinadors al llarg de cinc anys: 80.000 €.
• Comissió de distribució de les aplicacions: 0,2 € la unitat.

El preu unitari de cada descàrrega és d'1 €.

5.1. [0,6 punts] Calculeu el marge de contribució unitari per descàrrega de les aplicacions que comercialitza la cooperativa.

5.2. [0,6 punts] Calculeu el punt mort, és a dir, quantes descàrregues anuals seran necessàries perquè l'empresa pugui començar a tenir beneficis. Interpreteu el resultat obtingut.

5.3. [0,6 punts] Si el nombre de descàrregues anual fos d'1.000.000, quin benefici o pèrdua tindria la cooperativa?

5.4. [0,7 punts] Digueu quin és l'objectiu principal de les cooperatives, quina responsabilitat tenen els socis davant els deutes de la societat i quin és el nombre mínim de socis que han de tenir les cooperatives de primer i segon grau.

Exercici 6 [2,5 punts en total]

Encercleu la lletra de l'opció correcta de les qüestions següents. Cada resposta correcta val 0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.

6.1. Seguint la normativa comptable, el mètode de la partida doble: a) no s'utilitza quan es registra una operació en què intervenen comptes de balanç. b) no s'utilitza quan es registra una operació en què intervenen comptes de gestió. c) s'utilitza en cada operació (o fet comptable) que es registra. d) no s'utilitza quan es registra una operació en què intervenen comptes d'ingressos i de despeses.

6.2. El cicle comptable està format per les fases que s'exposen a continuació: a) llibre diari i assentament final i tancament de comptes. b) balanç de situació inicial, llibre diari, correccions de final de l'exercici, balanç de comprovació de sumes i saldos final, compte de pèrdues i guanys, assentaments de regularització i tancament de comptes de resultats i assentament final i tancament de comptes. c) balanç de situació inicial, llibre diari, correccions de final de l'exercici, balanç de comprovació de sumes i saldos final, compte de pèrdues i guanys, assentaments de regularització i tancament de comptes de resultats, balanç de situació final (o balanç de tancament) i assentament final i tancament de comptes. d) balanç de situació inicial, llibre diari, correccions de final de l'exercici, balanç de comprovació de sumes i saldos final, compte de pèrdues i guanys, assentaments de regularització i tancament de comptes de resultats i balanç de situació final.

6.3. La forma d'organització empresarial en què una empresa matriu posseeix accions de terceres empreses que controla s'anomena: a) penetració de mercat. b) diversificació. c) deslocalització. d) hòlding.

6.4. Digueu quina de les afirmacions sobre el procés de la direcció estratègica, l'avantatge competitiu i la generació de valor a les empreses és vertadera: a) Una estratègia empresarial ha d'estar enfocada a curt termini i no ha d'establir els recursos humans necessaris sinó l'immobilitzat. b) Els tres elements fonamentals de la direcció estratègica són: l'anàlisi estratègica; l'elecció estratègica, i la implantació de l'estratègia. c) Analitzar els entorns econòmic, mediambiental, demogràfic, politicolegal, sociocultural i tecnològic és una fase de la implementació estratègica. d) L'estratègia d'enfocament o alta segmentació consisteix a buscar un producte significativament diferent al de la competència o fins i tot únic.

6.5. Quina de les afirmacions següents és falsa? a) Una joint venture i una fusió per absorció entre dues empreses són exemples d'estratègies de creixement intern. b) Una empresa de lísing finança l'adquisició d'un bé i l'entrega d'aquest a l'empresa client a canvi d'un lloguer amb opció de compra. c) El descobert en compte i el descompte d'efectes són exemples de recursos aliens de finançament a curt termini. d) Quan una empresa, l'Estat o una comunitat autònoma emeten valors perquè puguin ser subscrits per inversors, entren dins el mercat primari o d'emissió.