Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Exercici 1

Observeu la taula següent:

Indicadors sobre l'evolució de la fecunditat a Catalunya

Font: Dades del Padró Municipal d'Habitants del 2.017 i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

1. Analitzeu les dades de la taula i responeu a les qüestions següents: [2 punts]
a) Quina tendència mostren les dades de la taula?
b) Quins factors socioeconòmics són els responsables dels valors expressats a la taula? Justifiqueu la resposta.
c) Quines són les conseqüències demogràfiques que es deriven d'aquests valors?

2. L'indicador conjuntural de fecunditat és un indicador diferent de la taxa de fecunditat. Expliqueu en què es diferencien. [0,5 punts]

Exercici 2

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Potència instal·lada a Catalunya en kW per capita (2.008) [mapa de Catalunya per comarques amb 5 categories de potència instal·lada per capita: 0; 0,1-1; 1,1-2; 2,1-5; >5 kW per habitant. Destaquen comarques amb potència elevada com la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Tarragonès, el Baix Camp, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. Font: «On es produeix energia a Catalunya?», a Blog de Miquel Ortega Cerdà: Reflexions socioambientals [en línia], 2.010.]

1. A partir del mapa, digueu quines són les quatre comarques amb més potència instal·lada per capita. Expliqueu el perquè d'aquesta localització en relació amb l'estructura del sector de producció d'energia a Catalunya. [1,5 punts]

2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents: [1 punt]
— El model de localització de les centrals productores d'energia elèctrica a Catalunya no és equitatiu entre els diferents territoris.
— La producció d'energia elèctrica procedent de fonts renovables és molt important a Catalunya.

Exercici 3

Observeu la fotografia següent:

Paisatge agrari del Gironès [fotografia d'una explotació agroramadera al Gironès: en primer pla, naus tancades de granja porcina amb sitges de pinso al davant; al fons, parcel·les agràries i bosc. Font: Fotografia cedida pel Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona, 2.015.]

1. Contesteu les qüestions següents, comparant, en cada resposta, les característiques de la ramaderia tradicional i la ramaderia integrada. [1,5 punts]
a) Qui és el propietari del bestiar?
b) Qui subministra l'alimentació dels animals?
c) Quin dels dos sistemes és més sostenible des d'un punt de vista ambiental? Justifiqueu la resposta.

2. Quines problemàtiques ambientals generen les granges de porcs com la que s'observa a la fotografia? [0,5 punts]

3. La ramaderia intensiva és criticada pel maltractament dels animals. En què consisteix aquest maltractament i com es podria solucionar? [0,5 punts]

Exercici 4

Observeu el mapa següent:

Xarxa urbana de Catalunya (2.019) [mapa de Catalunya amb cercles negres proporcionals que representen ciutats amb més de 50.000 habitants. Categories: 50.000-100.000; 100.000-200.000; 200.000-300.000; Barcelona (1.636.762 hab.). La majoria de cercles es concentren a la regió metropolitana de Barcelona, amb alguns punts dispersos a Lleida, Tarragona, Girona i Vic. Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), 2.019.]

1. A partir del mapa, indiqueu les característiques de la xarxa urbana de Catalunya. Expliqueu per què es tracta d'una xarxa urbana jerarquitzada i quina és la distribució territorial de les ciutats més poblades. [1 punt]

2. Definiu el terme següent. [0,5 punts]
Densitat de població:

3. Indiqueu dos impactes ambientals causats per les grans aglomeracions urbanes i proposeu dues mesures que es podrien adoptar per tal de reduir-los i afavorir la sostenibilitat. [1 punt]

Exercici 5

Observeu el gràfic següent:

Increment de la temperatura mitjana a Barcelona en les darreres dècades [gràfic lineal de temperatures mitjanes anuals a Barcelona des de 1.944 fins a 2.018: l'eix vertical va de 12 a 19 °C i l'eix horitzontal indica anys (1.944, 1.960, 1.980, 2.000, 2.018). La línia mostra una tendència ascendent general, amb un increment de +1,97 °C en 74 anys. Els valors als anys 40-60 s'apropen als 15 °C, mentre que els darrers anys superen els 17 °C. Font: La Vanguardia (3 juliol 2.019).]

1. Expliqueu dues accions que s'estiguin impulsant o que els responsables públics puguin aplicar en el futur per a disminuir la generació de gasos amb efecte d'hivernacle a les ciutats. Esmenteu quins problemes poden sorgir a l'hora d'aplicar-les. [1 punt]

2. Esmenteu, en la taula següent, tres possibles impactes del canvi climàtic sobre el medi natural de Catalunya. Expliqueu-ne les causes i quines serien les zones de Catalunya que quedarien més afectades en cada cas (seguiu l'exemple de la primera fila). [1 punt]
(Fila exemple: Reducció de zones esquiables — Menor quantitat de nevades i de dies amb temperatures per sota dels 0 °C — Alt Pirineu)

3. Expliqueu en què consisteix l'efecte d'hivernacle i quins gasos en són responsables. Quines activitats humanes contribueixen més a l'escalfament global? [0,5 punts]