Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que respongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Exercici 1

Observeu el mapa següent:

La Banana Blava europea [mapa d'Europa amb la distribució regional del PIB per capita en estàndard de poder adquisitiu, amb 7 categories: >150 % de la mitjana; 125-150 %; 100-125 %; mitjana comunitària; 90-100 %; 75-90 %; <75 %. Es destaca la franja anomenada Banana Blava que enllaça les ciutats de Manchester, Londres, Rotterdam, Brussel·les, Amsterdam, la regió Rin-Ruhr, Frankfurt, Estrasburg, Munic, Milà, Gènova, fins a arribar al nord d'Itàlia. Font: www.elordenmundial.com, a partir de dades de l'Eurostat del 2.016.]

1. En aquest mapa de la Unió Europea (UE) s'aprecia una concentració de la riquesa en unes regions molt concretes. Quines són les raons d'aquesta localització? Per què se l'anomena Banana Blava? [0,5 punts]

2. Les regions que estan per sota de la mitjana europea poden percebre ajuts de la UE. Com es distribueixen aquests ajuts? Quins són els principals sectors econòmics que se'n beneficien? Amb quines finalitats? [1,5 punts]

3. Esmenteu el nom dels estats que, totalment o parcialment, formen part de la Banana Blava europea. [0,5 punts]

Exercici 2

Observeu la taula següent:

Indicadors sobre l'evolució de l'envelliment i la dependència a Catalunya

Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

1. Observeu l'evolució dels tres índexs que es mostren en la taula i expliqueu quina tendència segueixen i quines són les causes d'aquesta tendència. [1,5 punts]

2. Expliqueu les conseqüències demogràfiques, socials i econòmiques que es deriven de l'evolució de l'envelliment i la dependència a Catalunya. [0,5 punts]

3. Indiqueu en què es diferencien l'índex d'envelliment i l'índex de sobreenvelliment. [0,5 punts]

Exercici 3

La crida del camp

En els darrers mesos, coincidint amb l'esclat de l'epidèmia de la COVID-19, els portals immobiliaris han detectat un increment de la demanda dels habitatges situats fora dels àmbits urbans més densos. Les consultes relatives a finques rústiques, xalets i cases entre mitgeres augmenten, mentre que l'interès pels pisos disminueix d'una manera evident. Sembla, doncs, que el temor al contagi i l'experiència del confinament han convençut part de la ciutadania dels riscos de l'alta densitat urbana. Els mitjans de comunicació dediquen programes al fenomen i alguns experts vaticinen fins i tot la fi de la ciutat. De fet, el refús a la ciutat en temps d'epidèmia ha estat un tret recurrent al llarg de la història. La literatura n'està plena d'exemples. Això és degut al fet que la densitat, com que propicia el contacte, fa augmentar òbviament el risc de contagi. Ara bé, la relació entre densitat i risc no és pas unívoca, com ho demostra el fet que algunes metròpolis particularment denses, com Seül o Singapur, hagin pogut fer front amb prou èxit a l'epidèmia. La densitat pot propiciar el contagi, però també facilitar la prevenció i la cura. Els hospitals, la recerca, les vacunes i l'estat del benestar són, en bona mesura, creacions urbanes. La densitat pot ser risc i salvació alhora.

Adaptació feta a partir del text d'Oriol Nel·lo. Ara [en línia] (24 juliol 2.020)

1. Expliqueu les raons generals del procés d'urbanització i concentració de la població a les ciutats. [1 punt]

2. Durant els darrers anys, en determinades àrees de la ciutat, els grups socials amb rendes baixes han estat expulsats dels seus habitatges. Digueu com s'anomena aquest fenomen i expliqueu en què consisteix i per què es produeix. [1 punt]

3. En el text, s'esmenta un fenomen històric que es repeteix en temps d'epidèmia. Quin és i per què es produeix? [0,5 punts]

Exercici 4

Observeu la fotografia següent:

Paisatge de muntanya mitjana [fotografia d'un petit nucli rural enclavat en una vall de muntanya mitjana: cases de pedra amb teulades de teula, envoltades de bosc dens i parcel·les de prat. Font: Fotografia cedida pel Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona.]

1. Els territoris de muntanya han sofert un fort despoblament des de fa dècades. Expliqueu les causes i les conseqüències socioambientals d'aquest despoblament. [1 punt]

2. Des de sempre, la feina desenvolupada per les dones en el món rural ha estat menystinguda. Expliqueu quines tasques han estat tradicionalment a càrrec de les dones en el camp català. [0,75 punts]

3. Justifiqueu fins a quin punt és vertadera o falsa l'afirmació següent: «En el món laboral, per a una mateixa feina, el salari de les dones és inferior al dels homes.» [0,75 punts]

Exercici 5

Observeu la taula següent:

Població ocupada en la indústria a Catalunya (3r trimestre del 2.020)

Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

1. Responeu a les preguntes següents, relacionades amb el fet que el sector de l'alimentació, el tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques representa una tercera part de l'ocupació industrial a Catalunya. [1,5 punts]
a) En quin d'aquests cinc subsectors situaríeu la major part de l'ocupació? Justifiqueu la resposta.
b) Quines implicacions té per a l'estructura industrial de Catalunya el fet que el sector «Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques» sigui el que ocupa més persones?

2. El fet que el 17,5 % de les persones ocupades ho estiguin en la indústria és un signe de fortalesa o de debilitat de la indústria catalana en comparació amb les economies industrialitzades europees? Raoneu la resposta. [1 punt]