Observeu les dues piràmides d'edats següents: Immigrants nascuts al Marroc i al Regne Unit i empadronats a Espanya (2.017). Font: Base de Dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INEbase).
Descripció de les piràmides: la del Marroc indica Homes 57,4 % i Dones 42,6 %, amb una concentració molt destacada en els grups d'edat de 25-29, 30-34, 35-39 i 40-44 anys i una marcada masculinització; la del Regne Unit indica Homes 49,6 % i Dones 50,4 %, amb forma envellida i un eixamplament molt marcat als grups 60-64, 65-69, 70-74 i 75-79 anys, amb un equilibri pràcticament total entre sexes (els eixos d'ambdós gràfics arriben fins al 12 % en cada costat).
Des dels darrers anys del segle xx i fins a la crisi financera i econòmica del 2.008, el saldo migratori a Espanya va ser positiu. Les dues piràmides d'edats de la figura representen dos perfils diferents d'immigrants arribats majoritàriament en aquell període.
1. Expliqueu les variables demogràfiques que justifiquen la forma diferent de la piràmide d'edats en cada cas. [1 punt]
2. Exposeu les motivacions per a emigrar, el nivell socioeconòmic i les condicions actuals de vida a Espanya de cadascun dels dos perfils d'immigrants representats a les piràmides. [1 punt]
3. Els actes de racisme i xenofòbia són soferts majoritàriament per un dels dos perfils d'immigrant. Quin perfil és i quines creieu que en són les causes? [0,5 punts]

Llegiu el text següent:
L'aigua potable, un bé escàs
El canvi climàtic dificulta el repte de l'ONU per al 2.030 d'universalitzar l'accés a l'aigua. Tres de cada deu persones al món no tenen accés a l'aigua potable i fins a un 60 % no disposen d'instaŀlacions de sanejament, com clavegueram, gestionades d'una manera segura. Ho diu l'Informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics 2.019, que, amb el títol No deixar ningú enrere, se centra en el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) —l'anomenada Agenda 2.030 per al món—, que es proposa assolir la universalitat de l'accés a l'aigua potable i al sanejament en els pròxims onze anys.
Fins a trenta-un estats del món, entre els quals Espanya, pateixen un estrès hídric d'entre el 25 % i el 70 %, mentre que vint-i-dos països més tenen un estrès hídric superior al 70 %, és a dir, que estan en una situació molt greu de manca d'aigua. «Les zones seques tendiran a ser més seques i les àrees humides seran més humides, de manera que probablement el canvi climàtic accentuarà l'estrès hídric en les zones que ja es veuen afectades avui», alerta l'informe de l'ONU.
Adaptació feta a partir d'un text de Sònia Sánchez. Ara [en línia] (21 març 2.019)
1. Quins són els sectors que consumeixen més aigua a Catalunya? Per què? [1 punt]
2. Exposeu dues actuacions que contribueixin a estalviar aigua i a fer-ne un ús més sostenible. [0,5 punts]
3. Expliqueu el significat dels termes següents: [1 punt]
— Estrès hídric
— Reg a manta

Observeu el mapa següent: Activitat logística i transport (2.019). Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas nacional de España [en línia], 2.019.
Descripció del mapa de Catalunya: hi figuren els principals nodes logístics: Portbou (frontera francesa al nord-est), Granollers-Mercaderies (Vallès Oriental), Barcelona — Can Tunís i Barcelona-Morrot al port de Barcelona, Constantí, Tarragona i Tarragona-Mercaderies. La llegenda diferencia tres categories: Terminal intermodal d'ADIF, Terminal ferroportuària i Zona d'activitat logística.
1. El sector de la logística cada vegada té un paper més destacat en el transport. Expliqueu-ne les característiques responent a les preguntes següents: [1,5 punts]
a) Què són les activitats logístiques?
b) Per què són unes activitats que estan en expansió?
c) Per què el transport intermodal és fonamental per al desenvolupament de les activitats logístiques?
2. Esmenteu dos exemples d'intermodalitat en el transport i comenteu-los breument. [0,5 punts]
3. Quines problemàtiques sociolaborals afecten els treballadors del sector de la logística, els repartidors o riders, encarregats del transport final als consumidors? [0,5 punts]

Llegiu el text següent:
Els efectes de la globalització
La crisi de la COVID-19 ha fet palès el risc que té la dependència dels mercats exteriors en els moments més crítics. Ho han experimentat tots els ciutadans, per als quals accedir a una mascareta ha estat impossible durant les setmanes més tenses de la pandèmia, i ho han denunciat reiteradament els principals empresaris del sector durant les seves intervencions en la sisena jornada de la cimera empresarial: «Depenem massa de la Xina i l'Índia. Cal reindustrialitzar Espanya; Espanya i Europa no poden assumir el risc de tenir deslocalitzada la producció de medicaments.»
Traducció i adaptació fetes a partir del text de Pilar Blázquez. «La industria sanitaria alerta: "Dependemos demasiado de China e India"». La Vanguardia [en línia] (22 juny 2.020)
1. L'article fa referència a una de les conseqüències de la globalització: la deslocalització industrial. Expliqueu-ne els trets principals responent a les preguntes següents: [1,5 punts]
a) En què consisteix el fenomen de la deslocalització industrial?
b) Exposeu dos motius pels quals les empreses deslocalitzen la seva producció industrial.
c) Quin és el principal risc de la deslocalització industrial?
2. Justifiqueu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents: [1 punt]
— La industrialització d'un país és sinònim de desenvolupament.
— La globalització ha comportat que els països desenvolupats hagin sofert un procés de terciarització de les seves economies.

Observeu els climogrames i el mapa següents: Clima i paisatge. Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas nacional de España [en línia].
Descripció dels tres climogrames i del mapa:
— Climograma 1: Altitud 237 m, Precipitació anual 351,5 mm, Temperatura mitjana anual 14,6 °C. Distribució de pluges molt baixa amb un mínim estival molt acusat (juliol i agost al voltant de 10-20 mm) i màxims a primavera (maig) i tardor; temperatures suaus tot l'any.
— Climograma 2: Altitud 258 m, Precipitació total anual 1.549 mm, Temperatura mitjana anual 12,6 °C. Pluges abundants i ben repartides al llarg de l'any (totes les mensualitats per sobre dels 80 mm), amb màxims marcats a tardor-hivern (octubre-desembre) i temperatures moderades amb amplitud tèrmica reduïda.
— Climograma 3: Altitud 7 m, Precipitació total anual 222 mm, Temperatura mitjana anual 18 °C. Pluges escassíssimes amb sequera estival molt severa (juliol i agost gairebé 0 mm); temperatures càlides tot l'any.
Sobre el mapa peninsular es marquen tres punts: A al nord (façana cantàbrica), B al sud-est (litoral mediterrani sud-oriental) i C a l'interior nord-est (vall de l'Ebre/depressió central interior).
1. Relacioneu cada climograma amb un dels punts (A, B o C) senyalats en el mapa. Justifiqueu la vostra elecció indicant com la localització geogràfica condiciona els diferents tipus de clima. [1,5 punts]
2. Responeu a les qüestions següents, relacionades amb el paisatge mediterrani de les terres litorals de Catalunya. [1 punt]
a) Expliqueu les característiques de l'explotació agrària tradicional coneguda com a masia o mas.
b) Descriviu breument dos riscos ambientals associats al clima mediterrani.