Observeu el mapa: Les deu províncies amb més d’un 9 % de residents a l’estranger (2.020). Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

El mapa d’Espanya assenyala en color fosc les deu províncies amb un percentatge de població resident a l’estranger superior al 9 %. Estan numerades de l’1 al 10 i es concentren al nord-oest peninsular (1 a 8, en territori gallec, asturià i nord castellanolleonès), amb una província interior (9, a la Meseta nord oriental) i una illa de l’arxipèlag canari (10).

1. El mapa mostra les deu províncies que tenen un percentatge de població emigrada a l’estranger superior al 9 %. Observeu el mapa i contesteu les qüestions següents: [1,5 punts]

a) Expliqueu per quins motius la població espanyola emigra a l’estranger.

b) Per què les províncies indicades en el mapa són les que tenen un percentatge més alt de població emigrada a l’estranger?

2. Aquest fenomen pot tenir algun efecte en la piràmide d’edats dels habitants d’aquestes províncies? De quin tipus? Raoneu la resposta. [0,5 punts]

3. Escriviu el nom de cinc de les províncies senyalades al mapa i anoteu el número que les identifica. [0,5 punts]

Observeu el mapa: Taxa d’atur a Europa (2.020). Font: Adaptació d’un mapa de http://www.ec.europa.eu/eurostat.

Mapa coroplètic d’Europa amb cinc rangs de taxa d’atur regional (<3,6 %; 3,6–7,0 %; 7,1–10,6 %; 10,7–14,1 %; ≥14,2 %, més la categoria «sense dades»). La mitjana de la UE és del 7,1 %. Els tons més intensos (atur més alt) es concentren al sud d’Europa: Espanya (especialment sud i illes), sud d’Itàlia i Grècia. Els tons més clars (atur baix) dominen el centre i nord: Alemanya, Polònia, Països Baixos, República Txeca, Àustria.

La taxa d’atur és un indicador que reflecteix la situació del mercat de treball. Els països que formen part de la Unió Europea (UE) tenen unes taxes d’atur força diferents. Observeu el mapa i contesteu les qüestions següents:

1. Identifiqueu les àrees geogràfiques on es concentren les regions amb una taxa d’atur més alta i també l’àrea geogràfica on la taxa d’atur és més baixa. Expliqueu les causes d’aquesta distribució. [1 punt]

2. Expliqueu les característiques de l’economia de la UE centrant-vos en les qüestions següents: [1,5 punts]

a) Quines són les característiques principals del sector primari de la UE?

b) I les característiques principals de la indústria de la UE?

c) Quins són els serveis i les xarxes de transport essencials a la UE?

Observeu la fotografia: El paisatge dels Pirineus (Vilac, Vall d’Aran). Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), Universitat de Girona.

Fotografia d’un paisatge d’alta muntanya pirinenca: en primer pla, prats verds i un poble (Vilac) en una vall amb arbres caducifolis (primavera o inici d’estiu); al fons, vessants forestals i, dalt, un cim arrodonit encara amb taques de neu. La forma en U de la vall i la presència de prats sobre antigues morrenes traeixen l’origen glacial del modelatge.

1. La imatge mostra un paisatge propi del Pirineu axial. Expliqueu l’estructura general de la serralada pirinenca responent a les qüestions següents: [1,5 punts]

a) Compareu el relleu del Pirineu axial amb el dels Prepirineus i expliqueu les característiques de l’un i de l’altre.

b) Les glaceres de muntanya van originar diverses formes de relleu. Quines són i on es poden observar?

2. A les cotes més altes del Pirineu axial hi predomina el paisatge d’alta muntanya. Relacioneu els estatges o pisos de vegetació de l’alta muntanya amb les característiques climàtiques d’aquesta zona. [0,5 punts]

3. Quines activitats econòmiques tradicionals estan en declivi a l’alta muntanya? Quines activitats econòmiques alternatives s’hi han desenvolupat en les darreres dècades? [0,5 punts]

Observeu el gràfic: Nombre d’usuaris d’Internet al món (2.005-2.021). Font: https://es.statista.com.

Gràfic de barres verticals que mostra el creixement continuat del nombre d’usuaris d’Internet al món, en milions, entre 2.005 i 2.021. Es parteix d’aproximadament 1.000 milions el 2.005 i s’arriba a uns 4.500 milions el 2.021. L’increment és sostingut any rere any, amb una acceleració més marcada a partir de mitjan dècada del 2.010.

1. El nombre d’usuaris d’Internet al món no ha parat d’augmentar any rere any. El flux d’informació que circula a través de la Xarxa constitueix un dels elements principals de la globalització. [1,5 punts]

a) Expliqueu les causes de la globalització.

b) Quines conseqüències ha tingut la globalització en l’àmbit de la cultura?

2. Compareu el desenvolupament econòmic amb el desenvolupament humà contestant les preguntes següents: [1 punt]

a) En què es diferencien aquests dos tipus de desenvolupament?

b) Quins indicadors s’utilitzen per a mesurar el desenvolupament humà?

Observeu la taula: Variació prevista de la temperatura i la precipitació a Catalunya per a cada període estacional o anual (període 2.031-2.050). Font: Dades extretes del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia] (2.016).

La taula mostra que totes les estacions experimentaran un augment de la temperatura mitjana —especialment marcat a l’estiu (+1,8 °C) i la tardor (+1,7 °C)— i una caiguda generalitzada de les precipitacions, que arriba al –10,7 % a la primavera.

1. Exposeu les característiques del canvi climàtic global responent a les preguntes següents: [1,5 punts]

a) Què és l’efecte d’hivernacle? Quins gasos el produeixen?

b) Quines activitats humanes contribueixen més a l’increment de l’efecte d’hivernacle?

c) Segons els valors que es mostren a la taula, quines poden ser les conseqüències principals del canvi climàtic?

2. Quines són les propostes de la comunitat internacional per a aturar el canvi climàtic? Esmenteu, com a mínim, dues conferències internacionals sobre el canvi climàtic i els acords als quals es va arribar en cadascuna d’aquestes conferències. [1 punt]