Observeu el gràfic següent: Taxes de creixement per mil habitants a Catalunya (1.991-2.020). Font: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Descripció del gràfic: tres línies entre 1.991 i 2.020. Eix vertical en tants per mil (‰) entre -10,00 i 30,00. Llegenda: Taxa de creixement natural, Taxa de creixement migratori, Taxa de creixement real. La taxa de creixement natural es manté pràcticament plana al voltant de 0-3 ‰ tot el període. La taxa de creixement migratori és molt baixa fins al 1.999, puja en flecha entre 2.000 i 2.007 (màxims a l'entorn de 20-25 ‰), cau bruscament a partir de 2.008 fins a tornar-se negativa el 2.012-2.013 (fins a -7 ‰), recupera el 2.015-2.019 (al voltant de 6-12 ‰) i té un nou descens el 2.020. La taxa de creixement real (suma de les altres dues) segueix essencialment la migratòria.
1. Fixeu-vos en l'evolució de la taxa de creixement real que presenta el gràfic i expliqueu quina tendència ha seguit i quines són les causes d'aquesta tendència. [1,5 punts]
2. Indiqueu en què es diferencien la taxa de creixement natural i la taxa de creixement real. [0,5 punts]
3. Raoneu fins a quin punt és vertadera o falsa l'afirmació següent: «Una de les característiques de la població catalana és que sempre ha tingut una taxa de natalitat alta.» [0,5 punts]

Observeu el gràfic següent: Evolució anual del preu de l'electricitat en el mercat majorista a Espanya (2.014-2.021). Font: Organización de Consumidores y Usuarios (OCU).
Descripció del gràfic: línia que mostra el preu de l'electricitat (en €/MWh) entre 2.014 i 2.021. Valors aproximats: 2.014 ≈ 42, 2.015 ≈ 50, 2.016 ≈ 39, 2.017 ≈ 53, 2.018 ≈ 57, 2.019 ≈ 46, 2.020 ≈ 34, 2.021 ≈ 110. El 2.021 destaca per un increment molt fort respecte a tots els anys anteriors. L'eix vertical va de 30,00 a 120,00 €/MWh.
Tal com es pot comprovar en el gràfic, l'any 2.021 el preu de l'electricitat va experimentar un increment molt alt. Les dues causes principals d'aquest increment van ser:
— El fort augment del preu de l'energia produïda amb gas, que darrerament és l'energia més cara del mercat i la que serveix per a fixar els preus generals en els mercats internacionals.
— L'encariment dels drets d'emissió de CO2 que paguen els països, i que els països fan que recaigui en les centrals que produeixen electricitat amb combustibles fòssils.
1. En els darrers anys la producció d'energia renovable a Espanya ha crescut bastant. [0,75 punts]
a) Indiqueu quines són les fonts principals d'energia primària que es consumeixen a Espanya.
b) Quines són les fonts principals d'energia renovable que es consumeixen a Espanya?
c) Quines són les comunitats autònomes que tenen una producció d'energies renovables més important?
2. Expliqueu quins són els beneficis ambientals que comporta la utilització d'energies renovables i quins són els problemes principals que es deriven de l'explotació d'aquestes energies. [0,75 punts]
3. Raoneu fins a quin punt són vertaderes o falses les afirmacions següents: [1 punt]
— L'augment del preu del gas a Espanya és un problema degut a la gran dependència energètica del país.
— Si el preu de l'energia elèctrica continua pujant, caldrà tornar a generar electricitat amb uns combustibles fòssils més barats.

Observeu el mapa següent: L'agricultura de regadiu. Superfície regada per comunitat autònoma (2.020). Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Encuesta sobre superficies y rendimientos de cultivos. Informe sobre regadíos en España [en línia], 2.020.
Descripció del mapa: mapa coroplètic d'Espanya per CCAA segons el % d'hectàrees regades respecte de la superfície total. Quatre intervals (de més fosc a més clar): >0,15; 0,10-0,15; 0,05-0,09; <0,05. Apareixen molt destacades (tons foscos) Múrcia, Aragó (vall de l'Ebre), Comunitat Valenciana, Andalusia (oriental); tons mitjans a Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya; tons clars a la franja cantàbrica i nord-oest. Canàries amb tons foscos (regadiu intensiu).
Una gran part de l'agricultura de les regions de clima mediterrani depèn del regadiu. El total de la superfície regada a Espanya l'any 2.020 era de 3.831.181 ha.
1. Relacioneu cada comunitat autònoma de la columna de l'esquerra amb el conreu que hi predomina. Per fer-ho, escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta. [0,5 punts]
1 Canàries — Cítrics
2 Comunitat Valenciana — Oliveres
3 Castella-la Manxa — Hortalisses
4 Regió de Múrcia — Plàtans
5 Andalusia — Vinya
2. El regadiu augmenta la productivitat de la terra i la renda dels agricultors, però també planteja problemes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos hídrics. Proposeu tres mesures que es podrien adoptar per a estalviar aigua i per a garantir la sostenibilitat i la qualitat dels recursos hídrics en els usos agrícoles i ramaders. [1 punt]
3. Exposeu dos riscos naturals associats al clima mediterrani que poden afectar l'activitat agrícola. [1 punt]

Observeu la fotografia següent: Ortofotografia de la ciutat de Barcelona (2.020). Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Descripció de la imatge: ortofotografia aèria que mostra una zona central de Barcelona on es distingeixen molt clarament dos tipus de trama urbana contrastades: a una banda predomina una trama ortogonal regular formada per illes quadrades amb cantonades aixaflanades (els emblemàtics xamfrans de l'Eixample de Cerdà); a l'altra banda hi ha una trama irregular, compacta i densa, amb carrers estrets i sinuosos i illes de forma irregular, separada de la primera per uns eixos diagonals més amples (les Rambles, la via Laietana o l'avinguda Diagonal són referències possibles).
1. Compareu els dos tipus de trama urbana que es distingeixen a l'ortofotografia i contesteu les preguntes següents: [1 punt]
a) Quines són les característiques morfològiques de cada trama urbana?
b) En quins moments històrics s'originen aquestes trames urbanes i de quines dinàmiques socials i demogràfiques són conseqüència?
2. Quines són les funcions urbanes principals que es desenvolupen a cadascun dels dos tipus de trama urbana? [1 punt]
3. Expliqueu les conseqüències que té l'existència d'aquests dos tipus de trama urbana en la mobilitat de dins la ciutat. [0,5 punts]

Observeu la fotografia següent: La Pica d'Estats (2.021). Font: Clara Blanchar. «Els parcs naturals de Catalunya mantindran les restriccions d'accés després de la pandèmia». El País (24 abril 2.021).
Descripció de la imatge: fotografia que mostra el cim de la Pica d'Estats — el sostre de Catalunya amb 3.143 m al Pirineu de Pallars Sobirà, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu — amb una vintena llarga d'excursionistes apilats a la cota més alta, alguns asseguts i d'altres drets, amb motxilles, bastons i jaquetes. Es veu la creu sumital i, al fons, els altres cims pirinencs. La imatge transmet visualment la massificació d'un espai d'alta muntanya.
Arran de la pandèmia de COVID-19, els espais naturals protegits de Catalunya han experimentat un increment considerable del nombre de visites turístiques. En diversos parcs naturals s'ha doblat el nombre de visitants i s'han produït problemes de massificació.
1. Esmenteu alguns dels espais naturals protegits de Catalunya més visitats. Expliqueu en quins tipus d'espais naturals hi pot haver hagut un increment més gran de visitants. [1 punt]
2. Exposeu els aspectes positius i negatius del turisme vinculat als espais naturals. [1 punt]
3. Indiqueu tres mesures que ja s'apliquen o que es podrien aplicar per a reduir l'afluència de gent als espais naturals protegits que estan més massificats. [0,5 punts]