[4 punts]

La prova consta de quatre exercicis. Feu l'exercici 1 (traducció). Trieu UNA de les dues opcions (A o B) de l'exercici 2 (morfosintaxi) i resoleu-la, UNA de les dues opcions (A o B) de l'exercici 3 (llengua, literatura o civilització romanes) i resoleu-la i UNA de les dues opcions (A o B) de l'exercici 4 (exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes) i resoleu-la.

Feu la versió del text següent:

Cèsar s'assabenta del parador de Pompeu, hi va i li ofereix la possibilitat de lluitar

Caesar, postquam Pompeium ad Asparagium esse cognouit, eodem cum exercitu profectus est. Expugnato in itinere oppido Parthinorum, in quo Pompeius praesidium habebat, tertio die ad Pompeium peruenit iuxtaque eum castra posuit; postridie, eductis omnibus copiis, decernendi potestatem Pompeio fecit.

Juli Cèsar. Guerra civil, III, 41, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

• Asparagium, -i (n.): Asparàgium (ciutat d'Iŀlíria, a l'est de l'Adriàtic).
• decernendi (gerundi en gen. de decerno): de lluitar.
• eodem (adv. direcció): cap allà mateix.
• facio, feci, factum (3a, tr.): fer. | potestatem facere: donar l'oportunitat.
• iter, itineris (n.): camí. | in itinere: de camí, pel camí.
• iuxta (prep. d'ac.): prop de, vora.
• Parthini, -orum (m. pl.): els partins (poble d'Iŀlíria).
• potestas, -atis (f.): poder, potestat. | (amb gen. de gerundi): oportunitat, possibilitat.
• proficiscor, -cisci, -fectus sum (3a, dep., intr.): marxar, anar-se'n.

[1 punt]

OPCIÓ A

2.1. Digueu com s'anomena l'estructura Pompeium ad Asparagium esse i quina funció sintàctica fa respecte a cognouit; indiqueu també el subjecte de esse.

2.2. Digueu com s'anomena la construcció formada per eductis omnibus copiis; expliqueu els elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

[1 punt]

OPCIÓ B

2.1. Digueu com s'anomena la construcció formada per expugnato in itinere oppido Parthinorum; expliqueu els elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

2.2. En la construcció in quo Pompeius praesidium habebat, digueu quin tipus d'oració introdueix el sintagma in quo; indiqueu l'antecedent de quo i expliqueu com hi concorda.

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ A

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents:

3.1. No ha calgut dir-li que ho fes; hi ha anat ___________.
a) lato sensu
b) ex aequo
c) in extenso
d) motu proprio

3.2. Si has comès un error, l'has d'admetre i entonar el ___________.
a) beatus ille
b) mea culpa
c) non plus ultra
d) rèquiem

3.3. En sortir de declarar a l'Audiència Nacional, el polític no va voler fer cap comentari sobre el cas de corrupció del seu partit i es va limitar a dir que estava ___________.
a) de iure
b) in mente
c) sub iudice
d) in fraganti

3.4. L'autèntic ___________ de la qüestió és la manca d'acord en matèria de pressupostos.
a) súmmum
b) plus
c) quid
d) ultimàtum

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ B

Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

3.1. En la comèdia Els bessons, de Plaute, l'escena transcorre a la ciutat de Siracusa.

3.2. Les fabulae togatae eren peces teatrals ambientades a Roma.

3.3. A Plaute se li atribueix l'autoria indiscutible de vint-i-una comèdies conegudes com a fabulae Varronianae.

3.4. Al final d'Els bessons, en Raspallot, el paràsit de Menecme I, és afranquit per Menecme II.

[3 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el text següent, que pertany a una de les lectures obligatòries. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), indiqueu el nom de l'obra i de l'autor i expliqueu tot el que sabeu sobre aquest episodi (qui és el cantaire del Ròdope, qui és la dona per la qual plora, per què baixa el protagonista al món de les ombres, com es desenvolupen els fets que motiven la baixada a l'infern, com aconsegueix convèncer els déus del món subterrani que li atorguin allò que desitja, quina condició li imposen, quin és el desenllaç de la història, etc.).

Quan el cantaire del Ròdope la va haver plorat prou en el món d'aquí dalt, es va aventurar també en el món de les ombres i va atrevir-se a baixar fins a l'Estix per la porta del Tènaros; passant entre multituds sense pes i entre fantasmes de gent que havia rebut sepultura, va arribar fins a Persèfone i el senyor que governa el regne indesitjable de les ombres. Cantant al ritme de les cordes de la seva lira, va dir així: «Oh, déus del món que hi ha sota la terra, on hem de caure totes les criatures mortals; si és permès i em deixeu que us digui la veritat sense els circumloquis que caracteritzen la boca dels mentiders, no he baixat aquí per veure l'obscuritat del Tàrtar ni per lligar amb cadenes els tres colls, coberts de colobres en comptes de pèls, del monstre semblant a Medusa.»

(Traducció de Ferran Aguilera)

[3 punts]

OPCIÓ B

Desenvolupeu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: La ciutat d'Empúries. Expliqueu la influència dels accidents geogràfics en la configuració d'aquesta ciutat; els diversos pobles que la van habitar; l'època en què s'hi van instaŀlar els qui no n'eren nadius, i el motiu pel qual hi arribaren. A més, indiqueu l'estructura urbanística general de la ciutat romana i esmenteu els espais públics que s'hi han conservat.