Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Cassiveŀlaune encomana als governants de Kent assaltar per sorpresa el campament de la flota romana, però els soldats de Cèsar surten de sobte a escometre'ls

Dum haec in his locis geruntur, Cassiuellaunus ad Cantium nuntios mittit atque regionis regibus imperat ut, coactis omnibus copiis, castra naualia de improuiso oppugnent. Cum ii ad castra uenissent, nostri, eruptione facta et multis eorum interfectis, suos incolumes reduxerunt.

Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, V, 22, 1-2

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Cantium, -i (n.): Kent (regió del sud-est de Britània).
Cassiuellaunus, -i (m.): Cassiveŀlaune (capitost dels britans).
castra, -orum (n. pl.): campament.
cogo, coegi, coactum (3a, tr.): aplegar, reunir.
copia, -ae (f.): (mil., esp. pl.) tropes, efectius.
dum (conj.): mentre.
eruptio, -onis (f.): sortida sobtada, escomesa.
interficio, interfeci, interfectum (3a, tr.): matar.
reduco, reduxi, reductum (3a, tr.): retirar, replegar.

Exercici de morfosintaxi [1 punt] — OPCIÓ A

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) de l'exercici 2 (morfosintaxi) i resoleu-la.

2.1. a) En la construcció Dum haec in his locis geruntur, digueu quina funció sintàctica fa el pronom haec respecte a la forma verbal passiva geruntur.

b) En la construcció ut […] castra naualia de improuiso oppugnent, digueu quin sintagma fa de complement directe del verb oppugnent.

2.2. Indiqueu les tres construccions d'ablatiu absolut que apareixen en el text.

Exercici de morfosintaxi [1 punt] — OPCIÓ B

2.1. a) Digueu quins elements constitueixen el sintagma nominal regionis regibus i quina funció fa aquest sintagma respecte al verb imperat.

b) En la construcció ut […] castra naualia de improuiso oppugnent, digueu quin tipus d'oració introdueix ut i quina funció fa l'oració respecte al verb imperat.

2.2. a) En la construcció Cum ii ad castra uenissent, digueu quin tipus d'oració introdueix cum.

b) Digueu quina funció sintàctica fa l'adjectiu substantivat nostri respecte al verb reduxerunt.

Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts] — OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1. Va entrar tard a la sala, va fer aixecar tota la filera d'espectadors per arribar a la seva localitat i, per a més __________________, li va sonar el mòbil en alçar-se el teló!

3.2. El comissari es va traslladar a l'escenari del crim per a la investigació __________________ dels fets.

3.3. La solució va arribar __________________, quan ja s'havien donat per vençuts.

3.4. Quan va ser el seu torn, es va quedar __________________ i no va saber què dir.

Llatinismes: in albis, súmmum, in extremis, inri, non plus ultra, rictus, primus inter pares, ídem, in situ, sub iudice, motu proprio, dura lex sed lex, rara avis.

Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts] — OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

3.1. Essent cònsol en exercici, Ciceró va haver d'afrontar la conspiració de
a) Messaŀla.
b) Mecenas.
c) Catilina.
d) Jugurta.

3.2. Els ideals de regeneració moral d'August van ser divulgats per escriptors com
a) Nepot i Cèsar.
b) Horaci i Virgili.
c) Catul i Ciceró.
d) Properci i Ovidi.

3.3. Titus Livi va conrear el gènere literari de
a) la historiografia.
b) l'elegia.
c) l'oratòria.
d) l'èpica.

3.4. L'obra d'Ovidi que constitueix un recull de cartes escrites per personatges mítics femenins als seus amants absents es titula
a) Amors.
b) Heroides.
c) Tristes.
d) Pòntiques.

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts] — OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i mireu la imatge de la pintura d'Erasmus el Jove (1.607-1.678) de la vostra dreta. Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que expliqui l'argument de l'episodi responent a les qüestions següents:

• A quina obra i a quin episodi concret de l'obra pertany el passatge.
• Qui n'és l'autor i en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció.
• Qui és el net d'Atlas esmentat a l'inici del passatge i de qui és fill.
• Per quin motiu el seu pare li encomana de dur el ramat reial cap a la platja.
• Com es desenvolupen els fets i com es resolen un cop ha dut a terme la comesa del pare.

El net d'Atlas […] torna al cel, fent bategar les seves ales. El seu pare el crida a part i li diu, sense confessar-li que és l'amor el que el mou: «Fill meu, tu que sempre compleixes fidelment les meves ordres, no perdis temps i torna a baixar ràpidament, com fas sempre. Has d'anar a un país que mira la teva mare des de l'esquerra i que és anomenat la terra de Sidó pels seus habitants; has d'agafar el ramat reial, que veus pasturar lluny, a l'herba de la muntanya, i portar-lo cap a la platja.»

(Traducció de Ferran Aguilera)

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts] — OPCIÓ B

El plànol adjunt correspon a una reconstrucció de l'Empúries romana. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: La ciutat romana d'Empúries, contestant les qüestions següents:

• Digueu quins pobles habitaven la zona abans de l'arribada dels romans i a què es dedicaven.
• Especifiqueu en quin segle hi arribaren els romans i per quin motiu.
• Expliqueu-ne el procés d'assentament.
• Descriviu l'estructura de la ciutat i digueu quins tipus d'habitatge hi havia.
• Esmenteu els edificis públics que hi havia al fòrum i la seva funció.
• Digueu quins edificis destinats a l'oci tenien els emporitans de l'època romana.
• Expliqueu quan i per quins motius l'Empúries romana entrà en decadència.

Plànol de la ciutat romana d'Empúries. Font: Adaptació de R. Marcet i E. Sanmartí. Empúries. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1.989.